Quantcast
Channel: MARSYAS 2
Viewing all 495 articles
Browse latest View live

J.H. Castelnau : LOU RETOUR D'UNA GIROUNDELLA - LE RETOUR D'UNE HIRONDELLE - 1886.

$
0
0
.


Dalì
 les hirondelles


LOU RETOUR D'UNA GIROUNDELLA 

 

AS AMIS E ART1STAS DAS BORDS DAU LEZ


Planigués plus la giroundella :
En revenguent à l'ancian nis,
A retrouvât dins la tourella
D'un pau d'amistat lou débris.
Pas lion dau clouquiè que belava,
Pensava à ce qu'aviè laissât,
Quand l'ecô dau cor ié parlava
Dau tèms passât...

Ara qu'avès l'ama countènta,
Toumbés pas lou nis dau téulat,
Car dejout soun ala doulènta
I'abarira ce qu'a couvât.
Parpaiounets, flous, doumaisellas,
Vièls e manits das bords dau Lez, 
S'aimàs toujour la giroundella,
L'aculirés.

Couma lou printèms de l'annada,
Embé lous bèus jours de plesi,
Sus l'èrba touta lajournada,
S'en voulastrejant vai brusi,
Laissàs-la de soun long vouiage
Se repausà tranquinlamen :
Qu'acabe soun pèlerinage
Sans languimen.
 


Mai de 1868.



*+*+*+*






LE RETOUR D'UNE HIRONDELLE 

 
AUX AMIS ET ARTISTES DES BORDS DU LEZ 



Ne regrettez plus l'hirondelle: — en revenant à l'an-
cien nid, — elle a retrouvé dans la tourelle — d'un
peu d'amitié le débris. — Non loin du clocher qu'elle
convoitait; — elle pensait à ce qu'elle avait laissé, —
quand l'écho du coeur lui parlait — du temps passé...

A présent que votre âme est satisfaite, — ne renver-
sez pas le nid du toit, — car sous son aile souffrante
—elle y élèvera ce qu'elle a couvé. — Papillons, rieurs,
demoiselles, — vieillards et enfants des bords du Lez,
— si vous aimez toujours l'hirondelle, —vous l'accueil-
-lerez.

Comme le printemps de l'année, — avec les beaux
jours de plaisir, — sur l'herbe toute la journée, — si en
folâtrant elle va gazouiller, — laissez- la de son long
voyage — se reposer paisiblement : — qu'elle achève
son pèlerinage — sans langueur.
 




Mai 1868


.

Hubert Nogaret, écrivain du Bleymard - Lozère

$
0
0
.



Hubert Nogaret, 

écrivain du Bleymard


   Nous avons déjà présenté le site ami « lou bluma » et un poète de ce canton, Jean Jouve de Saint-Julien-du-Tournel. Il nous reste à faire lire l’auteur du blog « lou bluma » comme prosateur patois.
    L’histoire qui suit, parce qu’elle est écrite en graphie patoise (ceux qui n’aiment pas le mot « patois » disent « graphie impressionniste » ou même « graphie sauvage »), est-elle si difficile à comprendre ? C’est cet argument que nous servent les occitanistes pour imposer leur graphie unique de Nice à Bordeaux et de Montluçon à Narbonne, mais c’est un argument fallacieux : il suffit de connaître la langue réelle, la langue vivante pour pouvoir lire sans effort ce genre de texte (alors que la graphie occitane a cet effet magique : il n’y a pas besoin de connaître la langue pour la lire, il suffit de connaître le latin, l’espagnol ou le portugais, avec le catalan bien sûr…)

    Mais notre site étant « occitan free », nous nous adressons à nos lecteurs pour les faire juges de la « difficulté » de la graphie d’Hubert Nogaret. Ils auront peut-être une autre difficulté : ce texte est rempli de mots et d’expressions typiques (encore une difficulté que les occitanistes, dans leur grande sagesse, ont su habilement éviter : leurs textes sont pensés en français puis traduits mot à mot dans leur volapük médiéval)

    Ici, nous le redisons, nous avons affaire à un écrivain qui connaît très bien sa langue, et qui de plus a le souci pédagogique d’éclairer son propos en proposant plusieurs mots autour de la même idée, cf. le début du texte.
    Si toutefois vous trouvez le texte trop difficile, nous vous invitons à retrouver sa version en français dans le blog LOUBLUMA : c’est la « répapiade » n°6.
 


Yves Gourgaud, 
mars 2013.




*+*+*+*




Anén faïré lou lat

    Fouossos péisons, per counserba al frés lou lat dé lus douos ou très bachios, sacabou la marmito dinc un traou, uno baoumo, al rajïou d'uno  sourço, d'uno fuon, d'un bésaou ou dinc un clapas bien abritat.

    Lou lat si paousabo touto la nuèt et, lou mati, èro presté a escréma per tira la burado qué serbio a faïré lou burè ; lou restant èro cousoumat al déjuna ou passabo én froumatchiè, caillado ou rébérou.
    Un parel dé cops din l'annado, lous drolès dé séchè à dazohuièt ons  s'acantounabou  per coumplouta : " Dé besprè pourrion ana faïré lou lat del Vidal (ou del Marius, del Mouonti...). N'y  sios ? "    Toutés n'èrount !
    La nuet èro pas toumbado qué lou troupel d'argaliès se métio en marchio, son brut, per ana enfoutiscla l'oullo de lat dé la bitimo qu'abiéou chiaousit.

     Pourtabo pas lou cop luèn : lou lat éro éndabalat lou mêmo besprè din l'un ou l'aoutré cafè del billatchiè. La patrouno dèl bistrot pensabo pas a maou (crésé pu léou qué fajio semblon dé pas saoupré d'oun bénio lou lat ... mais sioï  bélèou méchianto lengo ?), é per lous régala, lus fasio chiaouffa un crané "café au lait " qu'abiou léou fat dé chiourla accoupagnat de rirés et fouossos faribolos .
    Suffis qué, las agapos terminados, la marmito bien néttégiado régagnabo sou récantou, lou pus soubèn accoupagnado d'un paou dé mounédo. ( Lous galapians érount bé  un paou hounestés...)
    Manquarèt pas de mi diré : perdéqué aquelos caturos alors qué maï qué maï dé nostrès sacripans èroun éfons de péisons et, gaïré bé, poudiéou faïré cado jiours dé tibachiés dé lat ?
    La répounso es countégudo dinc uno soulo  idéïo : la traditiéou. Aquélos expédissiéous si perpétuabou désémpiéi fouossos annados, maï béléou maï d'un sièclé. Lous pèros dé nostrès  aïssaplés, et lus grans, abiéou fat pario din lus junesso ....mais béirèn qué l'abièou un paou esblidat.

    N'empachio qué lou lendemo quon la patrouno panlébabo uno péirolo viéoudo, fasio un mouré qué vous disé pas, ero inquiéto coumo néchi et badabo d'escornas qu'aousé pas répéta aïci .
     N'empacho qué si soun hommé, en anén toumba un paou d'aïgo al cla dé luno, abon dé s'ana jiaïré, sutabo sous piliars, manquabo pas dé lous campégia din lous trabèssés, tout achaulfat  én gulen coumo un pouor malaouté, et sé n'agantabo un, si giènabo pas per li mettré uno buono freto (d'aqueste téns acos èro pas interdit)
    Traditiéou ou pas, uno d'aquelos bestigios fouguet  tan talamén a riré qué mi chiaou bous la counta ;  
 
    Un besprè dé primo, lous drolès et lus marmito si préséntéroun al cafè del  P..., per s'endabala lou famus  cafè al lat. La patrouno faguet chaouffa lou brubatchié, régalèt nostrès lascars, néttégièt bien coumo chiaou l'oullo... et lou léndémo mati quon bouguèt tira dé sa réserbo un paou dé burado per soun cafè, soun cullio faguet pas qué tinta lu feré dé la marmito. Lou cabussel li toumbét dé la mo tan talamèn fouguèt mouchièto !  Quaouqués soous traoucats al quiéou dél toupi  l'empatchièroun dé si troumpa : abio fat lou cafè al lat dé l'équipo dé galapians  embé lou crané lat dé sas bachios !
    Coumo un malur arribo pas jiamaï soul, dinc lous voulurs y abio soun proprè drolè, lou F.... (Acos aquel amic d'éfonso qué m'o countat l'affaïré y o dous ou très ons ... aquesté cop "n'éré pas ")
    Quon lou péro si lebèt, o pas chiagut li parla  dé traditiéou . Per ma fe ! moun coupi prénguèt uno estiplassado qué sas maïssos dé darios s'én rappèlou encaro ! (aï déjia dit qué, adoun, abion ni lou dret ni l'embéjio dé nous plognè d'abèrè réçooupégut lous "châtiments corporels" qué béniou dé la familio, dé l'escolo, del curat et mêmo del bési quon nous agantabo din soun cilièirè.

     Per coumpréné qué la P...  abio pas récouneisségut sa marmito, chiauou saoupré qué toutos la fennos del Bluma et dés billachiès bésis croumpabou lus oullos, marmitos, casséirolos... à la quincaillario dé la Batistino qué ténio pas qu’un moudélo : toutos las marmitos érount fachos del mêmo mouslé .
      Crèsé mi soubéni qué la traditiéou se perdèguet un paou après la libéracièou, lou rétour dés prisouniès, en maï d'ostros agapos, fouguèt la darnièïro occasiéou  d'ana " faïré lou lat " .  
    Aro sario pas gaïré poussiplé dé récouménça : lou lat industrialisat, analysat, arréngiat, énsilagiat, és débengut uno "matière première " ensacado  dinc dé citernos resfrèigiérados et amassat per camious ou tout s'y mesclo. Dé qué ni siègié, lou  plasé sario pas lou mèmo et bous pouodé diré qué lou lat  sario pas ton goustous as nostrès  amaturs dé "nutella"  .

     Présémple ! sioï presté à parida qué sé lou P...s'amassabo, aro, del Paradis, sario bé un paou coufflè dé beiré qué dous éléburs, dé maï dé cinquanto bestios cadun, oou près la plaço dés quaouqués bins païsons et lus douos ou très bachios d'adoun. Et s'engarçario pas, trop countén qué sario, si la junesso li fasièou, d'un cop a l'antrè, péta la marmito  .




Hubert Nogaret 

(parler du Bleymard- Lou Bluma – en Lozère)
 
 




.

Ch. Poncy : Lou Broussin

$
0
0
.





Lou Broussin 



Lei felibre sus tout fan de bèllei cansoun
Qu’an souvènt foueço rimo e gaire de resoun,
Sus lou soulèu e sus la luno,
Lei fiheto, lei flous, la mar, l’ivèr, l’estiéu...
Eu, moun paure broussin, degun t’a fa la tiéu,
E pamens, n’en merites uno.
 
———————————————- 




Lei feiniant qu’an d’escut fan fi dóu couissignous;
Dison que pico au nas e qu’es tròup vermignous,
Mai lou peisan , que buscho ferme,
E qu’a besoun d’un pòu si remouta lou couer,
Trovo qu’un bon broussin sara jamai proun fouert,
E que lei verme tuen... lou verme.

L’araire e lou magau li curon l’estouma.
Sus lou cop de miejour rintro au mas, afama,
alor, pèr alesti lei mucle,
Sus sa lesco de pan estènde lou broussin,
Lou manjo em’ un cebau, l’acabo en tres boufin
E dins soun sang abro mai l’uscle.

Quand la fiero d’Ouliéulo au mes d’avous revèn,
Cadun va de broussin faire sa prouvesien
Au bèu païs deis inmourtello.
S’en chabi à bouiòu, à cournudo, à quintau,
E tout bouen meinagié n’en prouvis soun oustau
Pèr au mens jusqu’à Santo-Estello.

E d’espèci, de sau, de vinaigre, de roum,
Arroso soun broussin que cuoi coume un pebroun:
Agues pas pòu que degun boude,
Ni mèstre, ni varlet, qu’ensin lou manjara.
Au mai sera couiènt, au mai sera sarra,
Au mai fara dreissa lou couide.

Car, quouro que l’anès, nuech e jour, dins lei mas,
Dins leis aubergo qu’an pèr ensigno un ramas,
Quand sias las, que la fam v’abrigo
Sus la taulo, à coustat dóu pan blanc e dóu vin,
De-longo trouvarés la jato de broussin,
E ve n’en liparés li brigo. 


 
Ch. Poncy
Touloun, 
1880




.

Andriéu DUPUIS : PREGUIERO DÓU GARDIAN

$
0
0
.
 
 
 
 sur une idée d'André Vidal,
Bellegarde
 
 
 
 
PREGUIERO DÓU GARDIAN



De la palun,ma voues t'apello,
Segnour,que m'as fa coume siéu.
Car moun amo vanegarello
... A garda cregnènço de Diéu.

Ai pas toujour canta ta glori,
Souvènti-fes t'ai renega,
Counèisses bèn moun espelori,
Mèstre, souto ta lèi fau plega.

Souto ma cabano de sagno,
Ai pas fa que prega ti sant,
Siéu peginous,ai la malagno,
De viéuvre coume un sacripant.

Se m'es arrba pèr sansouire,
De béure un pau mai que se dèu,
Perdouno à l'amo pecadouiro,
D'un gardianas de daladèu.

Mai d'un cop, ai manca la messo,
Que deviéu courseja li tau,
Me n'en gardes ges d'amaresso,
Toustèms,aparo moun oustau.

Fai que la grnd'porto azurenco,
De toun cèu bade largamen,
Davans moun amo Camarguenco,
Quand mourirai,Segnour......
Amen.
Andriéu DUPUIS
 
Rèire Majourau dóu Felibrige 
e Rèire Capitani de la 
Nacioun Gardiano .

J.H. Castelnau : LA PRIMA PASCA - LA PREMIERE PAQUE (1884 - bilingue)

$
0
0
.
LA PRIMA PASCA


A LOUVISA DE COSTE
Pèr lou jour de sa premieira coumuoioun


Vèn de s'esclairà dins ma vida
Lou pus agradiéu souveni :
Daujour quenosta ama ravida
Es sèmpre urousa de béni.

Couma la floureta espelida,
Doubris toun cor, Dieu vai veni,
Subre la taula enfestoulida,
Dins lou pan qu'adus l'aveni.

E pioi, laissa de ta bouqueta.
Fina, rouginella e blanqueta,
Gisclà lou perfum melicous,

Pèr que toun ange, Louviseta,
Poumpe de ta prima pasqueta,
Pèr lou ciel, l'espèr, qu'es tant dous !


29 de Mai de 1884.


*+*+*+*

 


LA PREMIERE PAQUE



A LOUISE COSTE
Pour ie jour de sa première communion 

Il vient de s'éclairer dans ma vie — le plus char-
mant souvenir : — celui du jour que notre âme en ex-
tase —est toujours heureuse de bénir.

Comme la fleurette qui vient d'éclore, — ouvre ton
coeur, Dieu va venir, — sur la table sainte ornée pour
la fête, — dans le pain qui procure l'avenir.

Et puis, laisse de ta bouche — fraîche, rose et blan-
che, — jaillir le parfum mielleux,

Pour que ton ange, Louise, — puise de ta première
pâque, — pour le ciel, l'espoir, qui est si doux!


29 mai 1884
.

Sextius-Michel : La cièuta de Marsiho - La ville de Marseille (bilingue)

$
0
0

.
 


La cièuta de Marsiho



Fiho de la Grèço, divino
E superbo entre li ciéuta,
Tu qu'abraso la liberta,
Que lou grand cèu clar alumino,

Toun scètre sus l'oundo se clino,
E ti veissèu s'envan pourta
Toun engèni e ta reiauta
Liuen en dela di mar latino.

Pèr lou negôci e pèr lis art
Pièi-qu'ansin brihes à despart
Dins la resplendour naciounalo,

O Marsiho, o vivènt calèu,
Te saludan, o capitalo
Dôu noble Empèri dôu Soulèu.



*+*+*+*




La ville de Marseille


Fille de la Grèce, divine et superbe entre les
cités, toi qu'embrase l'amour de la liberté et que
le grand ciel clair illumine.

Ton sceptre sur l'onde s'incline, et tes vais-
seaux s'en vont porter ta royauté et ton génie
loin au-delà des mers latines.

Par le négoce et par les arts puisque tu brilles
à part dans le resplendissement de la nation,

O Marseille, ô vivant flambeau, nous te
saluons, ô capitale du noble Empire du Soleil.







*+*+*

J.H Castelnau - Sextius-Michel : Couvit (bilingue sétois-français)

$
0
0
.

 

RESPONSA AU COUVIT
DAU FELIBRE SEXTIUS MICHÈU

Cabiscol de l'Escola parisenca
 

A la mema oura, au même jour
Qu'embé la coupa felibrenca
Brindarés, enfants dau Miejour,
Dins nostra capitala unenca,

Dau même biais, d'egala imour,
Dévots à la Musa divenca
Eici cantaren emb' amour
Nosta terra paradisenca...

E, s'enauràs ioi l'Ouliviè
Dins Paris, — subre lou gravie,
Proche la mar clara e lusenta,

Aubanèl, Roumiéu, Castèlnou,
Béuran ensèn lou castel-nôu
Jout sa rama que l'aire argenta ! 



19 de Jun de 1886.



*+*+*+*



RÉPONSE A L'INVITATION
DU FÉLIBRE SEXTIÏTS MICHEL

 
 
Président de l'École félibréenne de Paris
 

A la même heure, au même
jour — qu'avec la coupe
félibréenne — vous porterez des toasts, enfants du
Midi, — dans notre unique capitale,

Du même élan, d'une humeur égale, — adeptes de
la Muse divine — nous chanterons ici avec amour —
notre terre de paradis...

Et, si vous fêtez aujourd'hui Y Olivier6i — dans
Paris, sur le gravier — près de la mer claire et bril-
lante

Aubanel, Roumieux, Castelnau, — ensemble boi-
ront le vin des Félibres — sous son feuillage que notre
climat argente.

 
 
 
Le 19 juin 1886
 
 
 
.

Sextius-Michel : EN VISTO DE MAIANO

$
0
0
 .




EN VISTO DE MAIANO
 
UN JOUR QUE LOU MISTRAU BOUFAVO


De toun orro e soumbro armounio,
Tu qu'espavèntes li ciéuta,
Nôsti vièi que t'an bateja
L'avien vist dins li proufecio,

Qu'un noum grand pèr la pouësio,
Au tiéu parié, pertout canta,
Grandirié ta celebrita, 
O vènt dôu Rose e dis Aupiho.

Aro, anaran toujour ensèn,
Lou grand felibre e lou grand vènt;
Ensèn longo-mai faran flôri.

Boufara sèmpre lou mistrau,
E resclantira dins sa glàri
Lou noum de Frederi Mistrau.




*+*+*+




EN VUE DE MAILLANE
 
UN JOUR DE MISTRAL 

 

Par ton horrible et sombre harmonie, toi qui
épouvantes les cités, nos anciens qui t'ont
baptisé l'avaient vu dans les prophéties,

Qu'un nom grand par la poésie, pareil au
tien, chanté partout, grandirait encore ta célé-
-brité, O vent du Rhône et des Alpilles !

Maintenant, ils iront toujours ensemble, le
grand félibre et le grand vent. Ensemble ils
seront de plus en plus renommés.

Toujours le mistral soufflera, et retentira dans
sa gloire le nom de Frédéric Mistral.



.



A. Langlade : LA LABECHADA - 1893

$
0
0
.





LA LABECHADA
 

A CARLES DE BRUN 



Dins Malhorca la renoumada,
A l'oumbra das verts irangès,
Se capita lou vaste bres
De la fresqueta labechada.

De l’auba, toutes lous matins,
D'aquì tant que la nioch negreja,
Zounzouna, fusa e voulastreja
Dins lous palmiès, lous rams, lous pins.

E tout lou tems que dralha e voula,
De fruch en fruch, de flous en flous,
S'empregna de siavas sentous,
E dau mèu rous que n'en regoula.

Mais tant lèu que l'estieu çai ven,
Chaca jour, dins la tantossada,
S'acoussa dor nosta encountrada,
Per maisà lou sourel brausent,

Per aloungà jusqu'à la sega
Lous grans qu'encara soun calhets,
A las oumbras dounà lou fres,
Trepà sus l'airòu embé l'ega.

Fourfoulha pèus e capelous,
De las vendemiairas galoias;
Imouisseja jouta las fiolhas,
Lou grun que marfìs las calous. 




L'avé, que roumia à la chaumada,
Atissat per lous mouissalets,
Reviscoulat d'aquel refresc,
Torna au prat e prend la mourrada.

Dau champouiraire, tout susous,
Adraca la rusta pelassa,
Aco, soulet, lou desalassa,
E torna au tal mai vigourous.

Sus las bagnairas e bagnaires,
A mitat corp, dins l'amarun,
Fai regisclà lou salabrun
A beles degouts caressaires.

En plena mar, dau pescadou,
Qu'à fauta de vent se carcina,
Boudenfla la vela latina,
E lou buta au debarcadou.

De cops, en camin fai jouguina
Embé la lamia e lous daufins;
De l'ounda frusta lous acrins
En fouitant la gruma salina.

Alor, per pau que lou matin
Age alenat d'en tramountana,
Gara lou blat, gara la grana,
E l'escaudage dau rasin.

En van sus l'airòu l'ega endilha,
En van lou pastre fai cimbel,
Gachant dins lou foundàs dau cel,
Res ven refrescà la ramilha.

De cops, mai, embé lou pounent,
Après sourel couchat, se pignoun;
Pastres, gardians, ouvriès se signoun,
Car lous ilhaus fusoun d'un tems.

Mais aco n'es que de passage,
Car l’endeman reprend soun fieu,
Tout lou sant clame de l'estieu,
Jusqu'au mitan de l'autounage.

O ventilhou, fresc, embaimat,
De quante noum que te batejoun,
Toutes lous que la mar coustejoun
Fan pas de mens que de t’aimà!
 

ENVOUCACIOUN
 
Brisa de mar ou labech ou garbin,
Repoufa au lion e l'ira e la coulera,
En mema tems que refresques la terra,
Boufa la pas sus lou mounde latin!





.

S.A. Peyre : GLORIA ROSAE

$
0
0
.


Laure Della Flora - Sète 2013

GLORIA ROSAE



Vau estrecho escoundudo à l'adré di calanc,
Deserto. Dins la moufo e vers la font perdudo,
Roso, nèu souleiouso e fuiun abelan,
Recate pèr l'aucèu dins la grand soulitudo;

Mistèri di pendis que toumbon à l'uba,
Abounde de pantai que la roso coungreio,
Fiò de-longo secrèt e de-longo atuba
Dins l'aigo que sourgènto e dins l'erbo que greio;

Tèndri colo bessouno à la roso di vènt,
Baumo emplido d'ecò, de mèu e d'amaresso,
Enciso entre-duberto à la sabo que vèn
D'un rampau trelimant dins l'aspro trevaresso.

De rode soun aqui, que se sèmblon, e fan
Sa sentour, sa sabour, que lou jour amoulouno;
Bevèndo de la set, manjamen de la fam,
E repaus de l'idèio au mitan di coulouno;

Pèr lis iue, pèr li niue, trelus, esmarradou,
E pèr tóuti li biais causo que s'encapiton,
Triounfle di pèd nus sus lou caud terradou,
Man que se pauson d'aise o que se precipiton.

Miracle sèmpre lèst, aubo, soulèu tremount,
Long giscle de miejour, camin de Coumpoustello,
La d'oumbro e de lusour, e tout ço que semound
La vido apariado au fremin dis estello;

Racinage enfounsa dins lou maubre e lou gres,
Inferto di pensié, di long sounge e di formo,
Douno que soun pèr dous, alargado pèr res,
Viho d'esbléugimen, fisanço de la dormo.

Liandro que desfai sa garbo, e qu'es rèn mai
Qu'uno garbo, uno cauco, un blad rous, uno lio,
Pèr un soul meissounié que l'acabo jamai,
Iero ount touto la niue lou jour d'avoust souleio;

Eissame, pougnesoun, flour de tóuti li flour,
Relarg incouneigu dins un pichot espàci,
'Mé la sau de la mar e la sereno amplour
De la Crau, e la pas d'uno coumbo de gràci;

Dins la sentour di pin e dins l'ardènto lus,
Escoundo, mountesoun, di calandro e di caio,
Que dis enauramen e di blad sabon l'us,
Memòri dóu bonur, amelo que se caio.

I raro dóu desir e dóu maje bonur,
Grouün nus e secrèt d'estràngi metaforo,
Endraiado de lume e de fiò vers l'escur,
Quand dins tout lou dedins mtro tout lou deforo.

Glòri touto dins iéu e dins mi sounge van,
Dins moun oustau, moun ort, ma vido e ma terrasso,
A tras lou jour que vèn e li niue que s'envan,
Estènt que siéu souleto e moun unenco raço;

Glòri, miraiamen, mirage desenant,
Mentre que lou tèms viro e qu'envèsso lis astre,
E que l'auro m'adus, vers iéu en alenant,
La paciènci de l'erbo e la mort di pinastre.



.

V. Gélu : L’ANCRO D’ESPERANÇO

$
0
0
.
 




L’ANCRO 
D’ESPERANÇO





“L’ooura qué lei peisan qué saouvaran la Franço! Vouei, es d’elei qué nou vendra la beneranço, aquelo santo pluegeo dei recorto, la souleto qué pousque faire avena toutei lei sourço dé la richesso vertadiero!... Sé, per malur, lei prouduei dé la terro venien à nou manqua en plen, ren qué dous an adarré, noueste mounde entié prendrié fin!... E senso counoueisse vouestei machino, a deja dura dé milo é dé milo an, qué ni lou Bouen- Dieou, ni lou souleou, ni lei peisan l’an jamai fa faouto!...
Messies lei capourié doou gro grun, serié tem, mi semblo, qué li soungessia serieousamen!... Foou parti d’à pas per arriba jus!... Lei pu meritan duvoun estre lei  mies recoumpensa. Oou lué dé coumbouri en puro perto lei forço lei pu vivo dé la Nacien, serié tem dé n’en tira lou mïou parti poussible, din l’interès dé toutei!... S’es proun, s’es troou dreissa d’ome machino à forgea dé miliar dé machino micaniquo per lou propre malur dei forjur!
 A l’aveni fourra qué lei garden din nouestei cham, leis enfan dé la païero! Fourra qué li restoun voulentié! E per afin qué songeoun jamai plu à lei quita per la vilo, veici dé bouei mouyen qué manquarien pa soun coou: 
“D’abor, prouclama qué tout ome travaian à la terro sera esen dé dré dé la couscricien! Lei peisan qué foueioun fan-ti pa mai dé besoun é mai dé ben à la Franço qué lei saven dé libre é qué lei capelan?... Doou beou qué fè uno favour d’aquelo importanço à n’un ta dé fenian inutile é souven piégi su la terro, es-ti pa pu juste dé n’en faire tamben jouï lei galino qué vou fan vouestei pu beis uou!... 



Doun, parlè plu oou bastidan ni dé canoun, ni dé fusieou, ni dé sabre, ni dé giberno, ni dé sa, ni d’esercici, fran qué s’agisse dé defendre sa famïo, sa peou et sa cabano!... A l o r, vivo la patrïo!... Alor, eis armo!... La Franço, Vitrolo, l’oustaou, lei paren, la garbiero, eh! vivo la patrïo avan tou!... Mai entenden si ben!... La patrïo qué si revengeo!... Perqué la patrïo qu’ataquo es jamai la boueno: es jamai justo!...
“Quan aquelo lei sera publïado, voulè dé peisan adré, souignous, mouscous, bouei travaiadou, en meme dé faire la figuo en toutei vouesteis engien dé tan dé carcu? Voulè veire cé qu’an din lou fegi, lei malurous qué tratta dé pantou? Voulè d’ome en plaço dé berbi?... Soougissè-mi toutei lei pu cadeou dé nouestei joueinei varlé. Ensigna-li cassamen lou pu necessari: la simplo lituro, un paou d’escrituro, eme uno boueno chifro.
Es pa besoun qué d’aquelo gaiardo joueinesso s’en fasse ni dé moussurò, ni d’avouca dé vilagi, ni dé saventas dé gro libre. Lou ciele lei n’en san preserve!... Nani!  “Eduqua lei ounestamen coumo va duvoun estre dé creaturo facho à l’imagi dé Dieou. Prenè per abitudo dé li jamai parla qué bouen sen é puro verita. Fè li ben coumprendre surtou qué soun mestié es lou premié é lou pu noble dé toutei su la terro; qu’ensin, à luego dé n’en rougi, an touto sorto dé dré dé s’en fa glori. Per li va mies fa senti, respeta soun amo, qué voou la vouestro; li faguè faouto ni dé souein, ni dé bouenei maniero, qué si v’en meritaran!... 


 
“Per li douna couragi à la besougno, flata-lei à prepaou é paga lei coumo foou... Qué si pousquoun nourri soulide: La car fa la car! Lei viando fan la forço!... Qué pousquoun  trouva dé tems en tem sa poulardo oou cuou dé l’ouro... Fè li toujou espera quooucaren dé mies. Qué lou pan, l’abri é lou repaou dé sei viei jou li pousquoun pa menti... Dins un mò, tratta lei coumo dé crestian é dé frèro, coumo Moussu lou Comte a tratta quaranto an lou viei Meste Matieou, coumo Moussu Prousper tratto Nouvè Grané!...
“Alors oourè samena dins uno terro dé Dieou qué vou rendra lou cen per un! Alor veirè qué qu travaio per soun conte es jamai vanèlo! Alor oourè plu besoun dé micaniquo, perqué oourè planta dé pimpiniero d’ome dé ferri, qué seran vouesteis enfan é vouesteis ami lei bei mïou! Vou faran: acò! dé pertou!... Lou pèis entié n’en vessara!...
E lou Ciele nou vourra ben en toutei!..
O Timounié dé la Gran-Barquo! Sé vou dia juste é bouen ei brave; sé coumprenè voueste interès veritable; sé sentè qué dé pensa à l’aveni doou bas pople es pensa tamben é surtou oou vouestre, qué tou si ten, es ben lou men qu’assagè dé faire aqueou sacrifici per lei galerien dé l’eissado. Jusqu’aro vous an nourri dé sei fatiguo, dé sei suzou, dé la crèmo dé soun san! Sia pa enca quiti!...

A. Langlade : LA FILHA E LOU MIEUGRANIÈ

$
0
0
.




LA FILHA E LOU MIEUGRANIÈ





PER LA NOÇA DE NETA 





I'a sege ans que naissiè
Una nioch, au clar de luna,
Una drolla palla e bruna;
En mema tems espelissiè
Lou vert boutoun dau mieugraniè!
 (bis)
.

Aimada à la fouliè
Couma un lamboun d'inmourtala,
La filheta bruna e palla
A perta de vista creissiè
Couma lou grel dau mieugraniè!

Quand lou printems venié,
Emb de flouses per parura,
Sa bruna cabeladura
Simpletament embelissiè
Embé la flou dau mieugraniè!

O bonur sans pariè!
Assetats sus la verdura,
De l'amour la pus pura
Soun amourous l'entreteniè
A l'oumbra dau viel mieugraniè!

Ioi, paure cansounié,
Ieu soueta à la jouina noia
Un avenì plen de joia,
Un bel enfant, san e parfet
Couma lou fruch dau mieugraniè! 






.







Sextius-Michel : EN ARLE + DANS ARLES

$
0
0
.







EN ARLE


A Pau Areno.



De ta glôri e de ta bèuta,
Amor qu'en sounet fau que parle, 
O ninfo dôu Rose, escambarle
Lou tèms de ta celebrita.

Es vous que vole vuei canta,
o gènti e brùni fiho d'Arle, 
o flour qu'envejarié Mount-Carle
Sus un lié de roso asseta.

Salut, dono, chato e chatouno! 
Quand l'aubo en sourrisènt poutouno
Vûstis iue plen de dous uiau,

L'estrangié dis, tant vous vèi bello
« Toumbo de pèiro dins la Crau,
« Mai en Arle ié plòu d'estello. »


*+*+*





DANS ARLES


A Paul Arène.


De ta gloire et de ta beauté, puisqu'en un
sonnet il faut que je parle, ô nymphe du Rhône,
je passe par dessus ton antique célébrité. 

C'est vous que je veux chanter aujourd'hui,
ô charmantes, ô brunes filles d'Arles, fleurs
que pourrait envier Monte-Carlo assis sur un 
lit de roses.

Salut, dames, jeunes nues et fillettes! Quand
l'aube en souriant caresse vos yeux pleins de
doux éclairs,

L'étranger dit, tant il vous voit belles « !t
tombe des pierres dans la Crau, mais dans
Arles il pleut des étoiles. »



.

P. Bérengier : Marsiho 2013 - Marseille 2013 - 3 expos !!!

$
0
0
.
 
 
Marsiho 2013


Verai que nosto lengo e nosto culturo prouvençalo an pas la vogo proche lis autourita e que tout ço que se fai pèr uno Prouvènço prouvençalo, es gaire mes à l’ounour dóu mounde… Se fai pamens de bèlli causo à Marsiho que nous tocon e fan grando pèr nosto istòri.

Parlarai eici de tres espousicioun que me sèmblon d’impourtanço
.
 
*+*+*





Lou Tresor di Marsihés à Delfo :

« 500 an av. J. C., l’Éclat des Marseillais à Delphes » es presentado dins la meravihouso capello de la Vièio Carita. Que li Marsihés siegon liga i Grè, lou sabian proun. Que Marsiho fuguèsse estado uno foundacioun grèco, lou sabian peréu. Ço que sabian pas tant es li roumavage que fasien à Delfo en i’aduguènt de presènt de grand pres, óufert i diéu. Aquéu tresor, lou boutavon dins un pichot tèmple esculta à ravi e que moustravo drudesso. De vèire coume li presènt adus èron de valour mostro que li Massalieto èron pas de pauras e que, tre lou debut, Marsiho fuguè uno vilo di mai impourtanto. S’èro endrudido pèr l’endustrìo e lou coumerce internaciounau e lou fasié vèire !
À la Vièio Carita, nous presènton 29 pèço, d’óujèt e d’esculturo dóu temple. Lou Tresor di Marsihés, es tout au cop lou countengut e lou countenènt. Tout acò’s de « tresor naciounau » elène qu’avien pas jamai quita la Grèço. Uno eicepcioun e un bèu presènt que fan pèr Marsiho « capitalo éuroupenco de la culturo 2013 ». Poudèn ansin revèire au nostre, ço que li proumié Marsihés avien embarca, i’a 2500 an, pèr lou pourgi à si diéu.
De nous presta acò, la Grèço s’ameritavo que faguessian tambèn un esfors e l’esfors fuguè fa pèr uno presentacioun requisto, tant scientifico coume artistico. Arqueoulogue, istourian, architèite e enfourmatician, tóuti se ié groupèron pèr restituï d’un biais virtuau lou tèmple e soun decor en 3D. Anèron à Delfo avans de travaia dins li labouratòri de z-Ais e de Marsiho.
Lis eisino dins li veirino soun bèn escleirado e esplicado mai tout acò dins lou negre : porto barrado, paret velado de negre, etc. Un rai de lume sus cado pèço, pas mai, e un sòu de póusso blanco coume se i’erian… proun de ié pas ana emé de soulié negre ! Mai lou soumbre èro necite pèr la counservacioun de parié tresor.
Dins tout, un tresor vertadié, e un tresor que la Grèço nous pourgis.
 

 *+*+*




Cesar e li secrèt dóu Rose

Sian noumbrous qu’avian fa lou courre d’Arle pèr vèire lou mourre de Cesar quand l’avien espausa dins touto sa resplendour. Sian noumbrous que s’erian entourna espanta de la drudesso e de la bèuta de la presentacioun.
À Marsiho, se devèn acountenta d’uno salo mai pichoto is Archiéu Despartamentau mai après Paris èro nourmau que Cesar venguèsse dins nosto ciéuta. Après li Grè, li Rouman, e avié sa plaço au nostre en 2013.
D’aquéu tèms, Arle s’alargavo e venié tambèn uno ciéuta coumerçanto forço ativo. Acò se vèi emé li terraio troubado que venien d’Itàli o d’aiours dins lou mounde e tambèn d’eisino de brounze. Mai demié tóuti li descuberto dóu Rose, rèn faguè mai parla que lou buste de Cesar (qu’aro nous dison qu’es belèu pas éu… Se l’aguèsson trouba dins la Sèino, aurien ges de doute !).
À Marsiho, nous presènton dounc aquelo espousicioun forço pedagougico que lou travai dis arqueoulogue dins lis aigo dóu Rose, despièi 25 an, i’es mes à l’ounour e si dificulta bèn esplicado.
Coume dins lou Tresor di Marsihés, ço que nous presènton eici, es un tresor vertadié emé de pèço d’eicepcioun qu’ajudon coumprene e recoustituï l’istòri d’Arelate e de soun port anti. Arelate, entre mar e flume, èro à la flour de camin entre Levant e Pounènt. Brounze de lùssi, terraio d’Itàli, vas e esculturo, capitèu e coulouno de maubre, anforo, calen, etc, tout acò fuguè marsihés quàuqui semano de tèms… Un cinquantenau de pèço que lou Museon de l’Arle Antico nous a presta en bon vesin que soun.
 

*+*+*





Carto e Pourtulan de la Mediterragno


Li pourtulan, es de carto marino facho à la man e que serviguèron dóu siècle XIII à la fin dóu siècle XVII. Ié trouban li costo di terro, lis isclo, li port mai tambèn la direicioun di vènt pèr ajuda li marin. Èron tout plen decourऀado. Li mai simplo èron utilisado en mar mai n’i’a qu’èron de vertadiéri pèço de couleicioun, d’óujèt d’art. Li decor, es d’animau (camèu, elefan, drac) segound lis endré representa, d’armarié, de drapèu. Au siècle XVII, li plus bèu, coume li de Francés Olive, servien plus pèr naviga mai pèr se faire plasé…
Lou noum de pourtulan vèn de l’italian « Portolano » que designo un guide nauti, un tèste que raconto li costo e li port. Li pourtulan èron fa sus de pergamin de vedèu, de cabro o de porc. La roso di vènt i’a si 32 branco e de roso mai pichoto dounon li vènt que varìon.
Li pourtulan li mai vièi soun de Mieterragno : de Gèno, de Catalougno, de Veniso. Mai quand descuerbon lis Americo, lou Pourtugau pren lou pas e li carto se multiplicon à bóudre. Au mai lis empire s’espandisson, au mai lis escàmbi coumerciau e culturau se multiplicon e li cartougrafe coume li marin van de port en port e duerbon d’ataié nouvèu.
Marsiho, que pòu èstre fiero de soun escolo d’idrougrafìo, devèn tre la fin dóu siècle XVI, uno capitalo de la cartougrafìo. Es au nostre que la tradicioun di carto-pourtulan dardè si darrié rai. Au siècle XVIII, li carto soun estampado mai Marsiho gardo sa bono plaço dins la cartougrafìo scientifico.
Fau pamens pas crèire que i’avié agu degun avans… À la Reneissènço s’avison de Touloumiéu (Ptolémée) que plaçavo deja lou Nord en aut de l’aisse di pole emé la grasiho di meridian e di paralèle ço que permetié de plaça li nouvèlli terro descuberto. Tre 1450, l’estamparié espandis la vesioun dóu mounde coume l’avié Touloumiéu. Segur que li formo nous parèisson estràni : la Mediterragno es alargado, l’Africo estirado e nous sèmblo dificile de se ié retrouba. Es pamens em’acò que faguèron li gràndi descuberto ; em’acò e forço courage !
Apian e Thevet seguisson la tradicioun de Touloumiéu e mostron lou mounde dins uno toco scientifico. Li pourtulan, éli, volon tapa un vuege e ajuda li marin qu’emé soun travai e lou coumpas poudien ansin trouba la routo la meiouro.
 Li proumié pourtulan pèr de marin que fasien de caboutage, assajavon de courregi lis errour de Touloumiéu. Es noste grand Fabri de Peresc que courregiguè la loungour de la Mediterragno e n’en dounè la loungitudo mai justo.
I siècle XVI e XVII, li darrié pourtulan coueisiston emé li carto estampado.
Es tout acò bèu, emé de pourtulan de tóuti lis escolo (veniciano, catalano, pourtugueso e segur marsiheso) que pousquerian bada à la Biblioutèco de l’Alcazar (BMVR). Uno mostro requisto óuriginalo e raro.
Adounc, tres espousicioun, tres pountanado, caduno ligado à nosto istòri, caduno moustrant la bello plaço que Marsiho tenguè de longo dins lou mounde !



Peireto Berengier


.




JÓUSÈ D'ARBAUD : L'ABÉURAGE

$
0
0
.




 

L'ABÉURAGE 



Arle es eila. Desempièi l'aubo se camino.
Au matin, li gardian trihavon dins li claus,
An parti tout-bèu-just se vesien li tau,
Aro, lou fiò de Diéu grasiho lis esquino.

Pamens, pèr abéura, que lou soulèu es aut,
Lis ome an aplanta de-long de la roubino,
Li biòu primas taston la ribo d'erbo fino
E lou doumtaire boufo emé d'aigo au peitrau.

Mai lou baile, que saup mounte dèu pausa viage,
Deviro soun chivau planta dins l'abéurage,
La fuieto à la man, se tiro sus lou dur.

E sènso davala, la tèsto revessado,
Dintre si det fasènt giscla la regalado,
Pèr se leva la set chimo un cop de vin pur. 




JÓUSÈ D'ARBAUD.
(Di Cant palustre, en preparacioun
in Cigalo Prouvèçalo - 1910)





.

N. Dal Falco : disegni e poesie dolomitiche (1)

$
0
0
.




Ogni mese
ha in conto ventuno,
la sua primavera,
tempo che preme
con chiara potenza.




le montagne ci guidano
con una domanda di strada:
da che parte?
hanno il loro modo di riflettere,
mostrandosi nel corpo,
tutte se stesse,
perciò il silenzio in alto
è più profondo;

solo lo sguardo cede allo sguardo
e la via appare così, all’improvviso;
nessuna natura eguaglia la pura
esistenza delle montagne,
l’intenzione di dire senza tormenti,
solo mostrando tutte se stesse







illustrazioni N.Dal Falco - 2013



.

A. Langlade : LOU VIAGE DE LA REINA

$
0
0
.





LOU VIAGE DE LA REINA 



A SEXTIUS MICHEL, PRESIDENT 
DAU FELIBRIGE DE PARÌS





Un jour d'autouna, à sa levada,
Tout escaboulhant l'escabour,
Lou gai sourel trai emb amour
Un regard sus nosta terrada;
Lou gai sourel trai emb amour
Un regard sus noste Miejour.

Te vei en lai dins la grand dralha,
Ounte lou ram toujour flourìs,
La Reina de noste païs
Qu'emb sous caps de jouvents amalha;
La Reina de noste païs
Que s'acamina dor Parìs.
 
Toca pas sòu; diriàs qu'a d'alas;
De soun iols giscloun de dardais;
Porta au front l'estela à set rais,
Lou chapelet de prouvençalas;
Porta au front l'estela à set rais,
Au front plen de doucets pantais!
 
A la passada, tout l'aclama:
Lous aucelous, en bresilhant;
Grilhous, cigalas, cascalhant;
Endilha l'ega, lou tau brama;
Grilhous, cigalas, cascalhant;
Gardians, rafis, mendils, cournant.
 
La mar la devista esmouguda,
Boumba soun inmense peitral,
A grands oundadas; d’en aval,
Courrìs davans la besaguda;
A grands oundadas d'en aval,
S'acoussa devès lou terral.
 
Lou magistrau, de nìbous coufle,
De gaud reten soun alenà;
Sant-Loup, sus lou causse arenat,
Adrecha soun sucàs maroufle;
Sant-Loup, sus lou causse arenat,
De soun capel s'es courounat!

Tout espantat, lou Rose tanca
Courrent, revòus e boulidous;
Vau-clusa sousca e lou Ventous
Quilha sa bugadieira blanca;
Vau-clusa sousca e lou Ventous
Tesa au ciel soun front blanquinous.

Quand, de la bola daufinenca,
La bela es au pos naut cresten,
Ausìs un bruch que la reten,
Un bruch que ven d'en Gardounenca;
Ausìs un bruch que la reten.
Es la vos de Gardoun brusent:

— Pioi que t'en vas dor la vilassa,
Festà, ben lion de soun païs,
Lou pus vesiat de mous manits,
Qu'en gloria a pres tant granda plaça;
Lou pus vesiat de mous manits,
A toutes joia e gramecìs!

 Mais, en festejant moun cantaire,
Remembràs-vous sous darriès vots.
Que sus ma douga, entre lous rocs,
A tout lou mens, posque se jaire;
Que sus ma douga, entre lous rocs,
Posque à moun grat baisà soun cros!

— Gardoun, Gardoun, pacienta, espera;
Mous felibres te lou rendran;
Tous ribieiròus oumbrejaran,
Un jour, sa retrasença fiera;
Tous ribieiròus oumbrejaran
Lous trats dau que t’aimava tant.

 E tus, adieu, bela encountrada,
Te quite, mais lèu tournarai:
Vau counsoulà lous qu'en alai
Patissoun de toun alenada;
Vau counsoulà lous qu'en alai
An la langou de tus, ai! ai!

 Parlarai de tous gours, Vau-clusa;
De tas nevadas, fier Ventous,
De toun sourel tant luminous
E d'en Camarga e d'en Crau nusa;
De toun sourel tant luminous;
De tous aigats, Rose timbrous!

 De tas garrigas sentourousas,
Sant-Loup, n'alenarai un pau;
Mar, ie dirai tous bruchs, toun siau,
Tas ventouladas salabrousas;
Mar, ie dirai tous bruchs, toun siau,
E tous bauchuns, ô magistrau!

Adounc, dins lous carraus neblouses,
A beles pauquets, s'avalìs;
De despiech lou sourel boumbìs
Tras lous Piranèus auturouses;
De despiech lou sourel boumbìs
Dins lou tremount que s'enrougìs.

La nioch de las coumbas s'auboura;
Escala as trucs, coubrìs la mar,
Damoussa lou darriè lugar
Dau jour que dins soun sen s'amourra;
Damoussa lou darriè lugar
E tout s'endor de l'auba au larg!




.

N. Dal Falco : La dea ignota - disegni e poesie dolomitiche (2)

$
0
0
 .





La dea ignota


I


piccola o grande
disgrazia non conta

solo ci attende
il rombo del torrente

la sua famelica grazia
di cosa viva e sopita

quieta traiettoria
d’irrazionale potenza

anche ora che mostra
l’infima costola
sarà sua
l’ultima parola



II

prima che fossero d’alberi ombre
che il cielo mostrasse all’aurora
il suo canto
altre ombre s’univano al buio
al vuoto senza spigoli
un verticale abbandono
correva senza direzione

poi
all’esofago s’appresero sillabe
gesti squarciarono l’aria
un ansito di danza
e fuochi con tracce
vermiglie





III


ancora danza
sul filo di fumo
la dea ignota

nera in volto
ghignante

nel cerchio di cagne
che non temono
uomini e rovi

libere come nubi
come erba nei fossi
 
 
 
 
 

.

J.H. Castelnau : L'ASE E LOU LIOUN - L'ANE ET LE LION

$
0
0
.





L'ASE E LOU LIOUN



AU PICHOT JAN MARTIN 



Pèr faire una obra d'art, n'es pas un badinage,
Fau souvent de longs jours de joia ou de segren,
E veire trelusi dau celestial mirage
Lou rai que mena l'orne au gèni que lou pren.

Iéu, quand rimère l'Ase avièi cinquante ans d'âge !
Mes i'avièi tant bailat de civada e de bren,
Que, sans trop penecà, landèt au grand vilage
E pouguèt i' esbroutà lou ramèu felibren.

Tus, qu'as encara au nas lou lach que iépendoula,
Siès força pus adrech : dins un cop de craioun
As dessinât, pichot, un superbe lioun

Que t'aproumet déjà la glôria qu'assadoula.
Amai siègues, moun bèu, tout-escàs qu'un nanei,
Regarda sempre en naut, se vos grandi, Janet.






Lou 11 de Juliet de 1886
 .



*+*+*+*





 
L'ANE ET LE LION


AU JEUNE JEAN MARTIN


Pour faire une oeuvre d'art, ce n'est pas une plai-
santerie, — il faut souvent de longs jours de joie ou de
chagrin,, — et voir luire du céleste mirage — le rayon
qui conduit l'homme au génie qui s'empare de lui.

Moi, quand je composai l'Ane, j'étais âgé de cin-
quante ans; — il est vrai que je lui avais donné tant d'a.-
voine, tant de son, — que, sans trop de peine, il parvint
à la grande ville — et put brouter le rameau félibréen.

Toi, qui as encore au nez la goutte de lait pendante,
— tu es bien plus adroit : d'un seul trait de crayon —
tu as dessiné, petit, un superbe lion,

Qui te promet déjà la gloire qui rassasie ; — et,
quoique tu ne sois, mon cher, à peine qu'un nain, —
regarde toujours en haut, si tu veux grandir, petit Jean. 




Le 11 juillet 1886
.

 

Louvis Abric : LA MEISSOU

$
0
0
 .



 

LA  MEISSOU




Li  a  60  an, en 1953, se  mourissiè  Louvis  Abric, lou pouèto-fourniè de Lunèl (naissegu l’an 1886). Escriuguè mai que mai en lengo prouvençalo à parti de la guèro de 1914, mè aviè acoumença sa carièiro literario en lengo nostro, lou cevenòu de Lunèl qu’es belèu la formo la mai pròchi dau cevenòu alesen : à la finalo das mot, las –S dau plurau nimai las -P, -T ou -C li soun pa prounounciado. Mè lou brave Abric, e toute lous felibre de soun tems, se cresièu « lengadoucian » e mèmo « mount-pelieren », fai qu’escrivièu lus lengo à la modo lengadouciano, embé tout plen de finalo en S, PS, CS, CHS, TS, de LH e dequé te save ieu… Fòu pièi pa trop s’estouna se lou mounde de Lunèl, à cha pau, quitèrou d’escriure uno lengo vengudo trop coumplicado, per pratica la lengo de Mistral, la de la fe di biòu, la de lus Camargo !
Nautres aici voulèn pa aublida aquesto parladuro tant poulido que retipo la nostro : avèn, per acò fa, l’ajudo de noste armagnacaire lunelen Deidiè Mauras, qu’es demoura fidèl à la lengo de sous rèire, e l’Armagna Cevenòu se fai gau amai ounou de publica un das poulit pouèmo en lengo cevenolo de Louvis A
bric :





Coùma quand din la mar revoulùma l’oundàda,
Au grat dau ventoulet erséja din la pràda
Lou flot lusènt d’espìga d’or…
Blat drud, òrdi roussel e civàda garùda,
Din lous camp verturious, salùdou la vengùda
Dau meissouniè de Messidor !

Lou sourel escalùga e la cigàla cànta…
E lou voulame en man pèr coumpli l’òbra sànta
De soun prefa meravihous,
Lou valènt rusticaire es aqui su la dràia,
Rebaussa, pitre nus, lou capelas de pàia
Tanca subre soun front susous.

Dariès el, din lou clau, de joùina ligarèla
Qu’amàgou, din lou fres ihau de sas parpèla
L’aflat d’un ris esbarlugant,
Pèr engarbeirouna las espìga roussèla,
Din lou restouble ounte s’aboùcou las gitèla,
Seguìssou en cansounejant !

Caussàda d’escarpin, coutihoun court su l’ànca
E vantau de futéna e camisòla blànca,
E capelìna ourlàda, à plés…
An la poulideta, se lou bauchun ié mànca ;
E, pèr las agacha, lou jouventas se tànca,
Las galejant d’un mot courtés.

Quoùra lou bèu daiaire es au bout de la joùncha
E que vei à-cha-pau soun òbra que s’apoùncha,
Fai un poutou au flascoulet
Vesti de bòla fìna, e que jalous recàta
Din lou nis ramejous e fresquet d’ùna màta,
Quand n’a bagna soun gargatet !

Pioi, passejant l’acout su lou fieu de sa dàia,
Lou valènt prefachiè repren ùna àutra dràia
Pèr faire un chaple d’espigau…
Entremen qu’après el s’acàmpou las garbèla
E que s’ausis lou cant de nòstas ligarèla
Mescla de rire fouligaud !

E las espìga d’or se plégou din lous brasses
Au ressoun trefouli das cant, das cacalasses
E dau countun vounvounamen
Que fan din lou trescamp las gaujoùsa cigàla
E que retrai à-n-un flame brounzimen d’àla
Que s’esperlònga eternamen (…)




Louvis Abric 
                  
(trasegu de 
Espigas Vidourlencas, 1910)




Extrait de : Armagna Cevenòu - 2013 - 3°  Annado -© Yves  Gourgaud - 2012


.
Viewing all 495 articles
Browse latest View live